diumenge, 18 de desembre del 2011

Alimentació de les tortugues terrestres

Es tracta de rèptils purament herbívors.
L'aliment de les tortugues terrestres és principalment vegetarià els exemplars criats en captivitat són generalment sobrealimentats. No se'ls ha de donar mai carn, llet, formatge, menjar per gossos o gats, ous, pa, cítrics ni kiwis. També necessiten beure aigua i han de tenir a prop aigua neta per poder beure i banyar-se.
La base de la seva alimentació són les plantes silvestres: alfalfa, cards, dent de lleó, plantatge, trèbol, milenrama, madreselva, romaní, fulles de morera, sàlvia, melisa, la xicoira, la xicoira amarga i la xicoira entre d'altres i algunes verdures aptes per alimentar les tortugues gràcies a la seva riquesa en calci respecte al fòsfor i per les fibres que contenen com per exemple: l'enciam, el tomàquet....
Un símptoma evident de mala alimentació és una cuirassa amb les escates punxegudes i estriades a les sutures. En canvi, una cuirassa llisa i de forma ovalada indica una alimnetació correcta.

Posta i Eclosió dels ous de les tortugues terrestres

Són animals de gran longevitat, arriben a la maduresa sexual quan tenen aproximadament deu anys, els mascles abans que les femelles. Les tortugues terrestres són ovípares, posen els ous en forats excavats al sòl per la femella amb les potes del darrera. Solen posar els ous dues o tres vegades a l'any, entre maig i juny.
El nombre d'ous depèn de la mida de l'exemplar, però són entre tres i vuit per posta.




El temps d'incubació, és d'entre dos i tres mesos, i el gènere dels nounats varien en funció de la temperatura ambiental. Si la temperatura d'incubació és inferior a 31,5 °C predominaran els mascles, i si la temperatura és superior, hi haurà més femelles. Les temperatures inferiors a 26 °C o superiors a 33 °C provoquen malformacions o la mort de l'embrió. 
Un cop arribat el dia de l'eclosió, sovint precipitada per un dia de pluja, la tortugueta trenca l'ou per mitjà del telolècit, un tubèrcul corni situat entre les narius i el maxil.lar superior que desapareix després d'uns dies. L'eclosió dura quaranta-vuit hores, un període durant el qual el sac vitel·lí és absorbit totalment.







Aparellament de les tortugues terrestres

Immediatament després de despertar-se de la hibernació, el mascle comença l'aparellament amb un ritual que inclou seguir la femella i mossegar-li o colpejar-li la cuirassa. Una vegada ha fet això el mascle puja a l'esquena de la femella per copular.

Com són les tortugues terrestres

Les tortugues terestres són animals ectotèrmics que s'estenen al sol durant les primeres hores del dia per escalfar el seu cos i activar-ne les funcions metabòliques. 
L'exposició a la llum solar els permet absorbir els rajos ultraviolats necessaris per la síntesi de la vitamina D. Un cop arriben a la temperatura corporal necessària per activar els enzims lligats a la digestió, les tortugues es dediquen a cercar aliments. A temperatures atmosfèriques superiors a 27 °C, esdevenen apàtiques i proven de refrescar-se excavant petits forats coberts per vegetació baixa o amagant-se en petites esquerdes. Quan tornen a baixar les temperatures, esdevenen actives de nou.

Sentits de les tortugues

Les tortugues tenen una vista excel·lent: saben distingir formes i colors, fins i tot poden reconèixer persones. Tenen un sentit de l'orientació molt precís, si se les mou uns centenars de metres del territori al qual pertanyen hi tornen en poc temps. 
Són molt sensibles a les vibracions del terra encara que no tinguin una oïda desenvolupada. 
En canvi, l'olfacte està ben desenvolupat i té un paper important en la recerca d'aliments i de parelles sexuals.

Diformisme sexual de les tortugues terrestres

La diferenciació de mascles i femelles s'efectua perquè els mascles, de mida més petita, tenen una cua llarga, robusta i gruixuda a la base.
En les femelles, la cua és petita i curta i la funda còrnia és de dimensions reduïdes. La distància de l'obertura de la closca a la base de la cua és més gran en els mascles.

dissabte, 10 de desembre del 2011

La Navidad (Poema de nadal)

Ara que s'apropa el nadal, hem pensat que seria molt interessant treballar dins del mateix racó, alguna cosa que relaciones el nadal amb l'animal que treballem, en el nostre cas la TORTUGA. En aquest poema podem veure com parlar de diferents animals, tot relacionat-los amb el Nadal.

ESPEREM QUE US AGRADI!

La Navidad

(González Estrada)

Rota la patita
sin poder andar,
la pobre hormiguita
se puso a llorar.
¿A ver como voy?
Cojita que estoy.
La oyó un caracol,
no llore señora
que la llevo yo.
A ochenta por hora
paso una tortuga,
suba, suba, suba.
Pero un gorrión
la cogió en su pico
y se la llevó,
así es como fue
la pobre hormiguita,
cojita, volando,
a Belén.



dilluns, 5 de desembre del 2011

LA TORTUGA (Poesia de Josep Carner)

LA TORTUGA

Jo sóc la tortuga

em diuen poruga

perquè sempre he dut

en joia i en pena

aquest gran escut

a sobre l'esquena.

Fent clic en aquest ENLLAÇ, trobareu a la web d'EDU 365 una activitat per fer amb la poesia de Josep Carner, LA TORTUGA. Clicant a la A podeu posar el text en lletres majuscules o en lletra lligada, clicant a l'interrogant ens diu el significat de cada paraula, i finalment clicant a l'altaveu podem escoltar la poesia narrada.

ESPEREM QUE US AGRADI!!

dijous, 1 de desembre del 2011

La llebre i la tortuga

Primer de tot explicarem breument el que és una faula: Una faula és un relat breu de ficció on els protagonistes són animals o plantes que parlen. La faula té un caràcter didàctic normalment ètic que es mostra al final. La faula és doncs una narració inventada de fets meravellosos que tenen una conclusió moral.

En els següents vídeos trobem explicada la faula de la Llebre i la Tortuga.
Les dos primeres són en castellà. La primera és una versió més antiga i més llarga; la segona, és més nova i amb algun toc irònic.
I la última, està en català i podem veure un altre format per explicar-la, "la mà de contes", on va pintar i dibuixant la història a mesura que l'explica.





A continuació, també tenim el conte explicat en versió escrita:

La llebre i la tortuga
Un dia una llebre se'n burlava de la lentitud al caminar d'una tortuga. La tortuga, rient-se'n, li va replicar:
- Pot ser que siguis més ràpida, però jo et guanyaria en una competició.
I la llebre, totalment convençuda de que allò era impossible, va acceptar el repte, i van proposar a la guineu que proposés el camí i la meta.
En arribar el dia i l'hora de la cursa, van començar les dues a la vegada. La tortuga va començar just en sentir el xiulet amb el seu pas lent però segur, mentre la llebre va fer un gran salt i un esprint bèstial.
La tortuga no va deixar mai de caminar a pas lent però constant, seguia avançant tranquil·la cap a la meta.
En canvi, la llebre, que havia sortit molt ràpida, en veure com n'era d'enrere la tortuga, va aturar-se a descansar pel camí i es va quedar adormida.
Quan va despertar, no va saber veure on era la tortuga per darrera seu i espantada va veure com la tortuga estava a punt d'arribar a la meta. 
Va córrer i córrer tant com va poder, però no va poder fer res per avançar la tortuga, i així fou com la tortuga es proclamà vencedora.
Com heu pogut veure, sovint no per còrrer més s'arriba abans.
El més important és seguir endavant i no defallir.
Fi



TREBALLEM LA PLÀSTICA!

Aquest vídeo ens ensenya com fer una tortuga de plastelina per els infants! Val molt la pena, mireu'l-ho..


dimecres, 30 de novembre del 2011

Els diferents tipus de tortugues

Hi ha diferents espècies de tortugues. Per a diferenciar-les bé, hauríem de separar-les per família, gènere,… però com és un poc complicat, farem una separació depenent dels llocs on visquin:

- Tortugues marines:
Són les tortugues que viuen en els diferents mars i oceans del planeta. Hi ha molt poques espècies (tan sol 7), i estan en perill d’extinció, perquè les pesquen (moltes sense voler, però algunes les pesquen per a menjar-se-les).




- Tortugues terrestres:
Són les típiques tortugues lentes, amb closques bastant bombats, que acostumen a menjar vegetals i verdures. Hi ha moltes espècies d’aquest tipus, i es poden trobar a Amèrica, Europa, Àsia i Àfrica. Les qual són molt grans, com les tortugues de les Galápagos, i algunes molt petites, com unes espècies africanes que no miden més de 10 cm.




- Tortugues aquàtiques:
Amb aquest nom es coneixen les tortugues que viuen en aigua dolça: en rius, llacs, estanys, pantans,… Hi ha moltíssimes espècies d’aquest tipus en tots els continents, però les més conegudes són les tortugues americanes, com les d’orelles vermelles (en totes les botigues venen espècies similars). En aquest grup també trobem les tortugues de closca tova, la tortuga mossegadora, la tortuga mata-mata, les tortugues de coll lateral,…




- Tortugues semi-aquàtiques:
Es tracta de tortugues que viuen en llocs molt humits, i que de vegades estan en terra i de vegades en l’aigua. Hi ha també moltes espècies en aquest grup, sobretot a Amèrica i a Àsia.






Vídeo d'una tortuga marina nedant



Etimologia

En la següent entrada parlarem sobre l'origen del nom de Tortuga, hi ha dues teories diferents:
  • La primera es que prové del grec tartarouchos per mediació del llatí tartaruchus (dimoni), format per tártaro (infern) i ekhein (habitar), és a dir, “habitant de l’ infern”. Segons els cristians, els àngels estan al cel i els diables a sota de la terra. Les tortugues són rèptils marins o terrestres i un tipus de tortugues habiten en el fang. Diuen que uns cristians van veure aquests rèptils sortint del fang i van pensar que eren diables que venien del fons de la terra.
  • La segona situa la procedència en el participi llatí tortus (tort). Ja es mencionava que el nom podia venir-li ja que no camina en línia recta, sinó de forma tortuosa, anant d’un costat a un altre. També podria ser perquè té les potes tortes.
També se’ls pot dir Quelonios. És una paraula que deriva de quelon (dur o rígid), característica que trobem a la closca de la tortuga.



COM HIBERNEN LES TORTUGUES TERRESTRES

A la tardor, quan les temperatures baixen, els rèptils deixen d'alimentar-se durant fins a vint dies per poder buidar completament l'intestí de restes de menjar.
A partir d'aquest moments és van tornant més apàtics i, al novembre o desembre, segons la latitud, comencen a enterrar-se o refugiar-se en llocs protegits i cauen en un estat d'hibernació.
La temperatura ideal per la hibernació és de 5 °C. Temperatures inferiors a 2 °C provoquen danys cerebrals o la mort, mentre que si són superiors a 10 °C porten la tortuga a un estat de subhibernació, perillós ja que l'animal consumeix més ràpidament les reserves de greix que li han de durar tot l'hivern.
En estat natural, les tortugues s'enterren a entre deu i vint centímetres de profunditat.
La hibernació és una fase metabòlica vital per aquesta espècie, i l'única cosa que la pot impedir és una malaltia o una altra circumstància debilitant.
De fet, la principal causa de mort en el cas d'exemplars que han d'hivernar en espais interiors preparats per criadors afeccionats és la temperatura, que és massa alta per permetre la hibernació però massa baixa perquè l'animal es continuï alimentant.


COM SÓN I ON VIUEN LES TORTUGUES DE TERRA

Les tortugues són rèptils primitius que es caracteritzen per estar proveïts d'una closca òssia amb plaques còrnies que recobreix el dors i el ventre de l'animal. Aquesta estructura deixa al descobert la part anterior, per on surt el cap i les potes del davant, mentre que per darrera treu les potes posteriors i la cua.
És també característic de les tortugues posseir un bec corni i no tenir dents.
La closca de la tortuga terrestre, dorsalment molt bombada, és més ampla a la meitat posterior i fa uns 20cm de longitud. És de colors groc i negre molt contrastats, amb dues bandes fosques a la part ventral, que van del davant al darrera.
Aquest animal, propi de la franja costanera nordmediterrània, viu en zones amb alternança com ara prats, conreus, comunitats arbustives o bosquines, suredes i pinedes esclarissades. És de règim bàsicament herbívor, tot i que a vegades inclou també en la seva dieta algun invertebrat (cargols, llimacs...).


TORTUGUES TERRESTRES

La tortuga de terra, coneguda pel nom científic de Testudo hermanni.
Són rèptils hervíbors i diürns que poden arribar a viure edats comparables a les dels humans, i que s'estenen des dels Països Catalans a l'oest fins el marge sud de la mar Negra a l'est. Juntament amb la tortuga marginada (T. marginata) és l'única tortuga terrestre de distribució íntegrament europea. La destrucció dels seus hàbitats i la seva popularitat com a animals de companyia n'han delmat significativament les poblacions salvatges i n'han fet indispensable la protecció per assegurar el futur de l'espècie a llarg termini.




dimarts, 29 de novembre del 2011

WEBS PER A INFANTS

Clicant aquí podeu entrar a la Web Dibujos para colorear, on hi apareixen moltes tortugues diferents per a pintat.


Clicant aquí poden entrar a la web CARICATURE, on els infants poden pintar animals, com la tortuga de forma Online, directament a l'ordinador.



Aquí podem veure una altre pàgina web, on els infants poden colorejar la tortuga online, amb els colors que més els agradin. Per accedir a la web, cliqueu aquí.

diumenge, 27 de novembre del 2011

TORTUGUES PER COLOREJAR!





Publicar entrada




Conte virtual: "La sonrisa de Claudio"

Aquí adjuntem l'enllaç d'una web on s'explica un conte on apareix la tortuga. També apareixen altres animals com el cocodril, l'elefant, l'hipopòtam i el mono. En aquest conte els infants van passant amb la fletxa les diferents parts que explica del conte i finalment, ell ha d'adivinar on està el dent del cocodril.

http://www.storyplace.org/sp/preschool/activities/clydesmile.asp


CANÇONS A EDUCACIÓ INFANTIL

En aquest apartat hi apareixen diferents cançons per a infants, relacionades amb es trotugues.

La tortuga Manuelita


Mi tortuguita




LA TORTUGA BALLARUGA




LA TORTUGA BALLARUGA
Un, dos i tres,
la tortuga, la tortuga,
Un, dos i tres,
la tortuga ja no hi és.
Mireu com balla,
la tortuga ballaruga ballarà

Clicant aquest ENLLAÇ podem veure la cançó i partitura de la tortuga ballaruga.


LA TORTUGA XINO XANO

La tortuga va al davant,
xino-xano, xino-xano,
La tortuga va al davant,
xiino-xano,, xiino-xan..


Aquí podem veure un vídeo de la Tortuga Xino Xano, a part de treballar la tortuga i l'eriçó, també ens permet treballar amb els infants la situació espacial, DAVANT-DARRERE.


LA TORTUGA TOMASA



Aquí tenim una possible fitxa, on els nens a part de aprendre i cantar la cançó de la Tortuga Tomasa, poden colorejar el dibuix de la tortuga.
Clicant sobre el dibuix el podeu ampliar.

Aquesta cançó ha estat extreta d'un glossari del CEIP Balmes, on ens presenten diferents recursos, un dels quals és la Tortuga Tomasa, és interessant. Aquí us deixem el LINK per si voleu fer-hi una ullada.

Què són les tortugues?

La tortuga, és el nom donat a qualsevol rèptil de l'ordre dels quelonis. Aquests tipus de rèptils són caracteritzats pel fet de tenir un tronc ample i curt, protegit per una closca o cuirassa formada generalment per plaques òssies revestides de plaques còrnies.

De la closca surten, per davant, el cap i les potes anteriors, i per darrere, les potes posteriors i la cua. Hi ha tortugues que la tenen dividida en dues parts, una de dorsal on superior i una altra de ventral, unides entre elles.

La característica més important de l'esquelet de les tortugues és que la columna vertebral és soldada a la part dorsal de la closca. L'esquelet fa que la respiració sigui impossible per moviment de la caixa toràcica, i és duta a terme principalment per l'acció de les extremitats, les tortugues no tenen dents.

La reproducció de les tortugues és ovípara (Ovípar: Dit de l'animal que, en la forma embrionària, es desenvolupa a l'interior de l'estructura anomenada ou) i la incubació va a càrrec de la irradiació solar.

Un dels fets interessants de les tortugues és que poden arribar a viure més de 100 anys.

dimecres, 23 de novembre del 2011

Introducció


Al llarg de tot aquest bloc farem un seguit d’entrades sobre diversos temes relacionat amb les tortugues. En primer lloc parlarem sobre que són les tortugues.En aquest punt trobarem una definició del terme, al grup d’animals al qual pertany, història d’aquestes, entre d’altres.


En segon lloc parlarem sobre l’evolució de les tortugues al llarg de la seva existència, i el seu origen és a dir d’on provenen, quines van ser les primeres en aparèixer, especies extingides... des d’un marc general del tema.


En tercer lloc tractarem els diferents tipus de tortugues que existeixen actualment, entre aquestes hi podem torbar les terrestres, que són les que tractarem detalladament al llarg del bloc, i les d’aigua de les quals les podem dividir d’aigua dolça i d’aigua salada (Marines).


En quart i últim lloc, ens detindrem amb l’explicació de les tortugues terrestres. Explicarem els trets més importants d’aquestes com són el seu hàbitat, la reproducció, els anys de vida, com són, les relacions entre ells, la manera de caminar, creixement, canvis que experimenten en el seu cos, entre molts d’altres, però en el tema que ens centrarem principalment és en la nutrició de les tortugues terrestres.

diumenge, 20 de novembre del 2011

LA NUTRICIÓ


En aquest bloc parlarem sobre la nutrició de les tortugues, i diversos temes que podem relacionar amb aquest, per tal de crear un racó per treballar a l'aula.


Zoo de Barcelona (30 d'octubre del 2011)