Alimentació de les tortugues terrestres

Es tracta de rèptils purament herbívors.

L'aliment de les tortugues terrestres és principalment vegetarià els exemplars criats en captivitat són generalment sobrealimentats. No se'ls ha de donar mai carn, llet, formatge, menjar per gossos o gats, ous, pa, cítrics ni kiwis. També necessiten beure aigua i han de tenir a prop aigua neta per poder beure i banyar-se.

La base de la seva alimentació són les plantes silvestres: alfalfa, cards, dent de lleó, plantatge, trèbol, milenrama, madreselva, romaní, fulles de morera, sàlvia, melisa, la xicoira, la xicoira amarga i la xicoira entre d'altres i algunes verdures aptes per alimentar les tortugues gràcies a la seva riquesa en calci respecte al fòsfor i per les fibres que contenen com per exemple: l'enciam, el tomàquet....

Un símptoma evident de mala alimentació és una cuirassa amb les escates punxegudes i estriades a les sutures. En canvi, una cuirassa llisa i de forma ovalada indica una alimnetació correcta.

Posta i Eclosió dels ous de les tortugues terrestres

Són animals de gran longevitat, arriben a la maduresa sexual quan tenen aproximadament deu anys, els mascles abans que les femelles. Les tortugues terrestres són ovípares, posen els ous en forats excavats al sòl per la femella amb les potes del darrera. Solen posar els ous dues o tres vegades a l'any, entre maig i juny.

El nombre d'ous depèn de la mida de l'exemplar, però són entre tres i vuit per posta.

El temps d'incubació, és d'entre dos i tres mesos, i el gènere dels nounats varien en funció de la temperatura ambiental. Si la temperatura d'incubació és inferior a 31,5 °C predominaran els mascles, i si la temperatura és superior, hi haurà més femelles. Les temperatures inferiors a 26 °C o superiors a 33 °C provoquen malformacions o la mort de l'embrió. 

Un cop arribat el dia de l'eclosió, sovint precipitada per un dia de pluja, la tortugueta trenca l'ou per mitjà del telolècit, un tubèrcul corni situat entre les narius i el maxil.lar superior que desapareix després d'uns dies. L'eclosió dura quaranta-vuit hores, un període durant el qual el sac vitel·lí és absorbit totalment.

Aparellament de les tortugues terrestres

Immediatament després de despertar-se de la hibernació, el mascle comença l'aparellament amb un ritual que inclou seguir la femella i mossegar-li o colpejar-li la cuirassa. Una vegada ha fet això el mascle puja a l'esquena de la femella per copular.

Com són les tortugues terrestres

Les tortugues terestres són animals ectotèrmics que s'estenen al sol durant les primeres hores del dia per escalfar el seu cos i activar-ne les funcions metabòliques. 

L'exposició a la llum solar els permet absorbir els rajos ultraviolats necessaris per la síntesi de la vitamina D. Un cop arriben a la temperatura corporal necessària per activar els enzims lligats a la digestió, les tortugues es dediquen a cercar aliments. A temperatures atmosfèriques superiors a 27 °C, esdevenen apàtiques i proven de refrescar-se excavant petits forats coberts per vegetació baixa o amagant-se en petites esquerdes. Quan tornen a baixar les temperatures, esdevenen actives de nou.

Sentits de les tortugues

Les tortugues tenen una vista excel·lent: saben distingir formes i colors, fins i tot poden reconèixer persones. Tenen un sentit de l'orientació molt precís, si se les mou uns centenars de metres del territori al qual pertanyen hi tornen en poc temps. 

Són molt sensibles a les vibracions del terra encara que no tinguin una oïda desenvolupada. 

En canvi, l'olfacte està ben desenvolupat i té un paper important en la recerca d'aliments i de parelles sexuals.

Diformisme sexual de les tortugues terrestres

La diferenciació de mascles i femelles s'efectua perquè els mascles, de mida més petita, tenen una cua llarga, robusta i gruixuda a la base.

En les femelles, la cua és petita i curta i la funda còrnia és de dimensions reduïdes. La distància de l'obertura de la closca a la base de la cua és més gran en els mascles.

La Navidad (Poema de nadal)

Ara que s'apropa el nadal, hem pensat que seria molt interessant treballar dins del mateix racó, alguna cosa que relaciones el nadal amb l'animal que treballem, en el nostre cas la TORTUGA. En aquest poema podem veure com parlar de diferents animals, tot relacionat-los amb el Nadal.

ESPEREM QUE US AGRADI!

La Navidad

(González Estrada)

Rota la patita
sin poder andar,
la pobre hormiguita
se puso a llorar.
¿A ver como voy?
Cojita que estoy.
La oyó un caracol,
no llore señora
que la llevo yo.
A ochenta por hora
paso una tortuga,
suba, suba, suba.
Pero un gorrión
la cogió en su pico
y se la llevó,
así es como fue
la pobre hormiguita,
cojita, volando,

a Belén.